Cal Catxurro i Cal Blasiet, l'ànima de la plaça de Sant Salvador a Balaguer

  A la plaça de Sant Salvador de Balaguer hi havia una botiga entranyable per a mi. Situada a prop del carrer Major era petita i molt ben aprofitada. A casa n'hi dèiem Cal Catxurro. No sé si era un malnom del seu propietari o simplement se la coneixia així.

Cal Catxurro era una barreja entre llibreria modesta, botiga de txutxes i joguines. Estreta, molt estreta. El seu amo s'hi movia bé tot i precisar d'una crossa per caminar.

El meu pare passava un cop per setmana per Cal Catxurro. Hi anava a buscar o a bescanviar novel·les d'aquelles de pesseta. Pagant una rossa es podia bescanviar una novel·la de l'Oest per una altra que no s'hagués llegit. També es podien comprar novel·les noves, però llavors el preu era un duro.

Per mi anar a Cal Catxurro era una festa. Sempre hi sortia amb un paquet de sidral i una regalèssia. Això al principi. Més tard em vaig afeccionar també al bescanvi de TBO'S, gràcies al que vaig poder seguir bona part de la saga del Capitán Trueno primer i després del Jabato : una versió més espanyola de l'heroi intemporal.

El meu pare va començar llegint novel·letes de Marcial Lafuente Estefania. Després obres de Zane Grey . Més tard l'evolució va fer un pas endavant cap a Jack London . De la literatura en minúscules a la gran literatura. I jo me'n aprofitava.

També es va especialitzar Cal Catxurro a vendre soldadets de plàstic en sobres de paper que omplien el fort que em regalà el meu oncle Josep.

A uns metres de Cal Catxurro hi havia un bar que per a la meva família era significatiu. N'hi dèiem Cal Blasiet. El seu amo va ser un avançat al seu temps. Va comprar una televisió i els caps de setmana d'estiu la treia a la plaça amb un cavallet espectacular. El recinte s'omplia de taules amb nens, nenes, pares i mares que feien festa grossa. El bar va canviar de nom i el darrer era 3 R. En un reservat hi he fet jo reunions clandestines.

Sant Salvador era per a mi un lloc de festa. La meva família vivia al capdamunt del carrer Torrent i el centre del barri era a la plaça. Allà es feien les festes de barri amb la trencada d'olla que, en aquell cas duia xocolata desfeta a dins. Els nois que participàvem a aquella pinyata avant la lettre aprofitàvem l'embrutada per llançar-nos després a la Reguereta.

Ara hi ha ha situat, molt a prop de la plaça instal·lacions noves de trinca. Espero que ajudin a refer el teixit social que hi havia fa molts anys de forma natural.

Badalona: Més que un crim, un error

 

La falta d'acord en la presentació de la moció de censura al govern que presideix Xavier Garcia Albiol a Badalona ha deixat perplexos molts ciutadans progressistes. Les explicacions que s'han donat després encara han deixat més mal gust de boca.

Allunyat com estic del dia a dia la política local m'excuso d'opinar del detall de la negociació, de la que només en sé una part i segurament de forma imprecisa. Parlaré del que amb l'experiència viscuda em sembla que hauria de regir tota transacció si es busca arribar a bon port.

Sempre es negocia amb gent que té posicions diferents, perquè els convençuts ja són al propi partit. És una obvietat, però en un tracte tothom ha de saber que es deixarà pèls a la gatera. El resultat dels acords si és equilibrat, no satisfarà cap posició partidària concreta i sí que donarà resposta a una demanda coincident amb l'opinió pública majoritària.

Debats impossibles

El fet de seure a una taula vol dir que s'han de deixar a fora del debat aspectes que farien impossible l'acord. En tenim experiències: mai s'hauria creat l'Assemblea de Catalunya si s'hagués centrat el debat en la responsabilitat dels partits polítics durant la Guerra Civil a Catalunya. Els autonomistes acusaven el PSUC d'haver obert la porta a la intervenció del govern central a la Generalitat. El PSUC potser pensava que altres forces polítiques van distreure amb debats estèrils l'esforç de guerra... podria seguir. Per sort no es van refer aquests debats, altrament, potser el franquisme hauria durat molts més anys.

A Badalona el que s'havia de superar era la situació actual. Un govern que perjudica les classes populars cada dia i que de retruc crea mala imatge de la ciutat en conjunt. El debat havia de comptar amb els elements exteriors. Les anades i vingudes en les aliances CiU respecte al contenciós sobiranista tenen repercussió pràctica a la ciutat. El més difícil era posar-se d'acord el programa de mínims amb que governaria el nou equip i amb qui composaria el govern: l'alcalde i l'equip de gestió.

Correlació de forces

La correlació de forces indica que el primer grup de l'oposició és el PSC, el segon CiU i el tercer ICV-EUA. El normal seria que les persones que haurien d'administrar la ciutat durant aquest període de transició els haurien d'escollir els seus partits. Els altres potser podien opinar i mostrar si cal públicament la discrepància, en tot cas segurament després de produir-se el relleu.

Hi ha debats secundaris, per exemple, la imputació del cap de CiU. Però aquesta discussió distreu de l'element central de l'acord, un pacte de salvament de ciutat. En tot cas, la discrepància es podria haver formulat a posteriori. Així se salvaven dos esculls. El primer es facilitava l'acord i el segon s'evitava donar alguna mena d'excusa a CiU per desfer el camí iniciat.

Un cop trencades les negociacions els retrets eren descomptables. CiU retorna la pilota a ICV que n'havia estat el grup més crític quan els d'Artur Mas van facilitar amb la seva abstenció el nomenament de Garcia Albiol. Els socialistes carreguen contra el qui podia robar-los-hi vots en un futur i fins i tot EUA, de retorn de les seves dèries esquerranistes, critica també els seus socis.

Tot plegat, com diria Talleyrand, el diletant primer ministre de Napoleó, després de saber que un escamot del cors havia matat un príncep que havia lluitat contra el nou règim, “és més que un crim, un error”. Però rectificar és de savis.

El Mercadal de Balaguer, de centre de la ciutat a indret suburbial?

Estructura actual de la plaça del Mercadal de Balaguer

La plaça del Mercadal a Balaguer es pot veure com una metàfora de l'evolució de la ciutat. De ser el centre de la vida local ha passat a ser un indret perifèric i amb vida poc galdosa.

La raó profunda d'aquesta evolució és l'emigració de la gent de Balaguer des del cas antic a l'eixample creat a l'altra banda del Segre. Però hi ha més coses. La plaça era el centre de Balaguer quan el mercat era el punt de trobada de l'acció econòmica. La gent comprava i venia quan es trobava personalment. Això va atreure les oficines bancàries i les seus dels advocats, no debades Balaguer és seu judicial. Tot això donava vida.

Tot ha canviat i un dels resultats és la falta de vertebració de la ciutat. Altres indrets intenten substituir al Mercadal com a centre de la vida balaguerina, però em temo que no ho aconsegueixen.

A la plaça del Mercadal hi va haver circ habitualment. Es van posar envelats on s'hi feia teatre i música durant la festa major. També ha estat escenari habitual de vetllades sardanistes. I si es compta com a espectacle, Franco hi va pronunciar unes paraules..


Carreres ciclistes

I qui pot oblidar les festes majors amb la trepidant carrera ciclista on es lluïren cracks com Poblet o el llegendari Calucho. La volta, a més d'omplir de gom a gom el lloc central de Balaguer feia aparèixer les apostes i les primes que, sense estalviar, servien per animar els valents ciclistes. En resum, vida amb majúscules.

Per aquest motiu el Mercadal era un espai privilegiat. Ben cuidat. Però això, junt amb la pèrdua de centralitat, es va perdre quan els qui manen van decidir que era més important l'espai com a lloc d'aparcament fàcil que com a centre de vida social. L'operació de retirar les voreres va ser nefasta, segons la meva opinió. El cotxe va guanyar a les persones i ara només quan les parades del mercat s'hi ensenyoreixen es recorda de lluny l'antiga plaça.

L'espai continua existint, però amb una altra vida, més pobre. L'ajuntament hi és i les celebracions quan hi són, també. La població s'ha fet més heterogènia. Les cases de la gent bé no se estan a la plaça i la única decoració que s'hi pot veure és un arbre metàl·lic que s'il·lumina per nadal.

El Mercadal, com molts altres indrets es troba en una cruïlla. Pot convertir-se en un lloc suburbial o recuperar part de la seva esplendor com a punt integrador i on les persones són les protagonistes. De nosaltres depèn!

Sis actuacions urgents i sense cost per visualitzar que a #Badalona el canvi ha començat

El govern del canvi a Badalona tindrà només, si tot arriba a fi de bé, un any i mig per redreçar almenys part del que el govern del PP ha perpetrat a la ciutat.

La conjuntura general no es pot canviar totalment des de Badalona, però es poden prendre mesures en el sentit de mostrar clarament el canvi de rumb.

Amb el permís dels qui han de decidir, em permeto esbossar aquí alguns punts que marcaran una nova deriva en els aspectes moral i de participació social. Són decisions que bàsicament no costen diners, però que han d'ajudar a refer el teixit local i crear un gruix ciutadà que permeti fer canvis més de fons.

La primera mesura seria obrir de nou les fonts públiques. Es tracta d'una decisió simbòlica que es va adreçar contra els més pobres entre els pobres, però de retruc ens fa afectar a tos. He vist a nens i nenes haver d'anar a comprar ampolles d'aigua a un bar després de fer esport perquè Albiol havia estroncat la font de la plaça.

La segona es retornar a la Guàrdia Urbana el seu caràcter de cos d'ajut als ciutadans. Això vol dir eliminar la unitat antiavalots creada pel PP i utilitzada molt sovint per reprimir els adversaris polítics. Els mossos d'esquadra tenen prou experiència en el control de manifestacions.

Una tercera decisió sense cost és obrir de nou l'Ajuntament a les organitzacions socials. Associacions de Veïns, entitats juvenils, organitzacions culturals. El diàleg no hauria de ser només unilateral, si no d'anada i tornada. Caldrà tota la força i tots els cervells per afrontar la crisi.

El quart punt té a veure amb els més necessitats. Articular a Badalona un veritable pla de reciclatge de llibres i alhora destinar el màxim dels fons econòmics possibles a un pla de menjadors escolars destinat als més necessitats.

Despolititzar els mitjans informatius locals

El cinquè punt seria despolititzar els mitjans de comunicació públics locals. Establir un mecanisme en el que hi puguin participar tant els professionals dels mitjans com les organitzacions ciutadanes, que impedeixi que qualsevol força política o govern en condicioni el funcionament i que garanteixi la professionalitat del mitjà.

I sisena iniciativa. Tot i que a mi m'agradarien mecanismes més potents, l'Ajuntament i les organitzacions ciutadanes haurien també de posar en marxa mecanismes com menjadors socials o repartiment de roba i atenció als més necessitats amb la col·laboració de les entitats que ja ho fan i el suport logístic de l'Administració pública.

Les mesures abans esmentades les poden assumir les forces polítiques que ara negocien l'alternativa al govern Albiol. Només cal que hi hagi voluntat de fer-ho. Tot plegat donarà senyals a la ciutadania en el sentit que les coses han començat a canviar. És la meva aportació.

Els contradictoris arguments dels entusiastes de Xavier García-Albiol

Xavier Garcia-Albiol és alcalde de Badalona des de fa un any i mig foto Diari de Badalona

El senyor Xavier García Albiol ha criticat al seu adversari Ferran Falcó per regir-se pels twitts alhora de prendre decisions. Els partidaris de l'encara alcalde de Badalona han endegat una modesta campanya a twitter per donar suport al seu admirat líder i gran timoner. En aquest cas, sembla que sí que, els twitts s'han de seguir.

De l'anàlisi del contingut de les piulades dels admiradors d'Albiol recollides pel qui se suposa és un entusiasta Peper es poden esbrinar arguments xocants: un tal Josep admet que no comparteix la ideologia de l'alcalde i aporta un argument de pes: que Albiol té “il·lusió i ganes de fer coses” i els altres només volen la poltrona. Josep no diu com ha descobert i mesurat les ganes del seu admirat i el desig de poder de l'oposició. Deu ser cosa d'intuïció!

JoeCapmany ens dóna una exclusiva, tot i que ningú se n'ha adonat: es dirigeix a Albiol tot felicitant-lo per seguir lluitant per Badalona per sobre dels partits. És a dir, que Albiol ha plegat del PP i ningú n'havia dit res?

Carlos Prieto assegura que “@AlbiolAlcalde_ ganó las elecciones de Badalona bien ganadas, es de democráta desbancarlo ? que facil dar lecciones..”. I en el mateix recull Rafa Cano admet: "@AlbiolAlcalde_ Xavier, lo estas haciendo bien y tu ciudad lo sabe, el problema es gobernar en minoria"....En què quedem, té no no té majoria Albiol?

Ecoeco també s'abona a la tesi que inexplicablement Albiol va guanyar les eleccions, però no pot governar "@AlbiolAlcalde_ VERGÜENZA que lo que no ganan en las URNAS lo hagan en los despachos”.

Pocs dels admiradors d'Albiol s'atreveixen a explicar perquè li donen suport, encara que diuen que ho fa molt bé ."@AlbiolAlcalde_ Está claro: hacer las cosas demasiado bien significa moción de censura y lo que votó la ciudadanía a tomar viento.Fuerza!!!", diu Sergio. Llàstima que no expliquen quina és la cosa que fa tant bé que li pot costar el càrrec, misteri.

Altres com Mirmar82 es dirigeixen a @daniel_gracia, el que ha recollit les rendides lloances a Albiol, i cap crítica. Li diu:" #verguenza no se a quién preguntarían pero hay mucha gente contenta con @AlbiolAlcalde_ #ConDosCojones. L'argument és aquí que “hay mucha gente contenta” quanta és molta? Chi lo sa!, i la finalització és molt pepera: Con dos cojones. Jo hi afegiria #oletu.

I ja posats, n'hi ha que de tanta admiració cap a Albiol anuncien que s'empadronaran per poder votar a Badalona l'any 2015, una mica irregular, però l'entusiasme és l'entusiasme.

Per contra cap dels twitts aplegats per @daniel_gracia valoren les mobilitzacions de 5.000 persones en la cadena humana, que va travessar Badalona, o la declaració en favor de la moció de censura de les associacions de veïns i veïnes.  Es veu que aquests no representen a “mucha gente” ni la voluntat del poble. Sembla que això ho representa per mandat diví el PP, o Albiol, o Rajoy, o Rato, o Bárcenas.

La ràdio a Balaguer i les matinals des de la Rosaleda

La magdalena de Proust, el seu gust, va fer que a l'escriptor se li desfermessin tot de records del temps passat. A mi em va passar una cosa semblant l'altre dia quan anava a visitar un familiar a una residència. Als avis els hi havien posat Angelitos negros com a música de fons, potser per què es relaxessin.

La cançó de Machín em va recordar quan a casa els diumenges al matí escoltàvem la ràdio. Vull dir la ràdio de Balaguer. I, perdoneu les imprecisions. Hi havia ocasions en què a Balaguer venien els espectacles de grans figures, com Antonio Machín. Llavors l'escenari era el cinema Ersa, on ara hi ha l'Ajuntament. .. Però, el que volia remarcar era que els diumenges al matí es feien vetllades musicals des de la Rosaleda en els que crec recordar que hi actuaven conjunts musicals de Balaguer i tot plegat es retransmetia en directe per la ràdio local. La Rosaleda oferia cada setmana  ball a l'aire lliure i tenia jardins interiors.


Les versions nostrades dels Sirex, o Fórmula V, o fins i tot els Beatles eren el tipus de música que es podia escoltar als nostres vells aparells. Els grups es foguejaven també a les festes de barri i, els que tenien més èxit, feien gires pels pobles del voltant.

La ràdio que jo recordo a Balaguer segur que tenia a veure amb la Cadena del Movimento. De fet, el local oficial de l'emissora, a sobre del Bar Las Golondrinas (el primer que va tenir tele en color), era compartit amb la delegació de Falange.

La ràdio de Balaguer tenia una gran audiència.  L'antena havia d'estar situada en un punt alt de la població i el so entrava con un tro. Tenia, l'emissora, vocació de sortir dels estudis, perquè jo mateix recordo haver anat a cantar nadales com a part de l'escola en un plató improvisat situat al darrer pis de la Seu d'Acció Catòlica.

L'emissora de Balaguer havia estat també vehicle de propaganda o adoctrinament polític. Això m'ho fa pensar una conversa, més aviat un monòleg que l'advocat, Josep Monill, em va etzibar un dia al seu despatx. Per argumentar el seu passat d'opositor, en aquell moment era regidor de CDC, el senyor Monill em va explicar que un dia des de l'emissora local el locutor-director (no l'esmento perquè també, com Monill és mort) es va dedicar gairebé una hora a criticar i amenaçar en directe a un conjunt de joves d'església, per ser de la ceba i que això els va fer témer que els cridarien al cuartelillo.

Cinema i el Circ Americano

La Ràdio de Balaguer es va tancar, no en sé el motiu exacte. Gairebé totes les que hi havia d'aquell tipus van ser clausurades i només va quedar Ràdio Tàrrega, que amb unes formes o altres ha perviscut.

A banda de la ràdio hi havia altres distraccions, el cinema, amb l'entranyable Infantil, l'Ersa, el Balaguer i el cinema Comtes d'Urgell. I també, un cop o dos a l'any hi havia teatre, en envelats que es plantaven on ara hi ha els blocs de la Caixa. Allà una companyia, dels germans Ligero, representava obres dels germans Quintero, amb gran èxit perquè la gent se les sabia de memòria.

I el circ, l'Americano. Era un espectacle que es repetia amb assiduïtat. El circ tenia dues pistes i durant la seva màxima esplendor restava a Balaguer durant els tres dies de la festa major. I cada dia omplien de gom a gom.

Aprofitar el canvi a Badalona per canviar la forma de fer política a la ciutat

El cap de files de CiU a Badalona, Ferran Falcó, ha posat en marxa el procés de negociació amb l'objectiu de fer una moció de censura al PP a la ciutat. Davant aquesta possibilitat Xavier García Albiol ha respost amb els mateixos arguments esgrimits fa gairebé dos anys: pacte de perdedors i l'afirmació que la majoria dels badalonins li dóna suport.

Les direccions locals de PSC, ICV-EUA i CiU debatran els continguts de l'alternativa al govern del partit conservador espanyolista que administra Badalona. El clam de la ciutadania que s'expressa és demanar als tres grups polítics generositat, altura de mires i responsabilitat. Cal relligar la ciutat dividida per l'actitud expressament disgregadora de l'actual govern local i això s'ha de fer enmig de la crisi econòmica més greu de les darreres dècades. Per tant, imaginació i seriositat. S'ha de rescatar Badalona per a la democràcia.

Precisament la crisi i l'autoritarisme exercit per l'executiu de Garcia Albiol han fet que la població, la gent, es mobilitzi com jo no havia conegut abans. Les escoles, els sindicats, les associacions de veïns, les entitats culturals, la xarxa d'associacions de joves han estat i estan a peu de carrer dia a dia. El que reclamen no és només que s'aturin les retallades, vinguin d'on vinguin, sinó una altra forma de gestionar la cosa pública, la de tots.

Les cúpules dels partits polítics hauran, a més de pactar el govern de la ciutat fins a la propera contesa electoral, de donar resposta a les demandes de la societat civil. Sé que el que plantejo és difícil. Vol dir trencar la forma elitista de funcionament dels partits polítics democràtics. Però, a canvi de les dificultats una societat mobilitzada i conscient és el millor escut contra la demagògia i la mentida amb que la nova oposició del PP carregarà contra el govern democràtic de la ciutat.

Així doncs, les associacions de veïns haurien de tornar a ser entitats que defensin primàriament els drets dels veïns, i no vies per a la promoció laboral d'alguns dirigents; les entitats cíviques han de seguir sent crítiques davant el poder, aquest cop democràtic. Els joves han de seguir mobilitzant-se i dinamitzant la població, i criticant allò que no funcioni, igual que les entitats que representen les mares i pares d'alumnes i les associacions esportives. El nou govern ha de saber mantenir una relació dialèctica i respectuosa amb tot aquest magma cívic perquè és el que dóna vida a la ciutat. A més de canviar el xip i entendre que la militància ha de treballar més a peu de terra que als despatxos i que no es pot decebre un cop més a la gent.

I el PP? A l'oposició, perquè representa una minoria, nombrosa, però minoria, de la ciutadania de Badalona. Contra el que el senyor Albiol pregona, molts dels ciutadans que el van votar ara s'ho pensarien perquè el PP ha mostrat a Badalona la seva veritable cara: la corrupció, les polítiques antisocials i el menyspreu a la democràcia no se li amaguen a ningú i la gent no és ruca, com pensen alguns del grup conservador.