Enyorança de saber: Balaguer ciutat Tropical

L'escriure un bloc que té com a voluntat mantenir les arrels, a Balaguer i també, ara, a Badalona, suposa que hi hagi lectors que amb confiança facin preguntes. Ho fan amb el correu personal, o directament, quan em troben pel carrer. Això fa que un prengui consciència d'allò que la gent espera.

Sempre he intentat escriure d'allò que he viscut o conec molt directament. I sempre també, he respectat aquelles persones que tot i no coincidir amb el que jo penso no es poden defensar ara.

Però a mi m'agradaria que la reguereta recollís fets que indirectament he conegut però en els que no hi he estat involucrat. L'ideal seria que algú ho fes. Per això avui em permeto indicar algunes coses de les que m'agradaria escriure, però no ho  faré.

Tastaolletes com sóc, crec recordar que cap a la dècada dels 80 del segle passat gent d'altres àmbits diferents al meu habitual van muntar durant diversos anys el Balaguer Ciutat Tropical. El nom ja va ser una troballa i poder fer diversos anys un festival de música Salta i tropical gairebé sense ajudes, gairebé un miracle.

Jo en vaig ser espectador normal. Recordo amb nostalgia a la vora del riu un escenari amb un combo tropical i Jordi Farràs, La Voss del Trópico, cantant boleros clàssics i també peces amb lletra de Joan Salvat Papassseit. Una veu profunda i un posat tràgic que es confirmaria no gaires anys més tard amb la mort d'aquell cantant inimitable.

També recordo el Gato Pérez i el seu grup. Quina expectació va aixecar l'argentí-català entre els gitanos de Balaguer! Els recordo a peu de l'escenari mirant-se els uns als altres amb gestos d'aprovació.

La Tribu i Transegre

I la Tribu de Santi Arisa, que va començar participant al Balaguer Ciutat Tropical i es va abonar gairebé cada any als actes de la Transegre.

Des de fora vaig veure aquelles activitats amb una admiració gran. La dificultat que des d'àmbits no professionals té organitzar aquells espectacles i fer que l'escenari fos Balaguer, lluny i a trescantó dels circuïts habituals em sembla clara. A més, l'interès per oferir un espectacle més enllà de fer negoci em semblà indiscutible.

Segur que hi ha fotos d'aquella època i moltes experiències que no s'han posat negre sobre blanc i que molta gent agrairia conèixer. Vet aquí una petició de que algú altre ens expliquí tota aquella odissea. Seria un reportatge que a mi m'agradaria fer.