L'escriure un bloc que té com a
voluntat mantenir les arrels, a Balaguer i també, ara, a Badalona,
suposa que hi hagi lectors que amb confiança facin preguntes. Ho fan
amb el correu personal, o directament, quan em troben pel carrer.
Això fa que un prengui consciència d'allò que la gent espera.
Sempre he intentat escriure d'allò que
he viscut o conec molt directament. I sempre també, he respectat
aquelles persones que tot i no coincidir amb el que jo penso no es
poden defensar ara.
Però a mi m'agradaria que la
reguereta recollís fets que indirectament he conegut però en
els que no hi he estat involucrat. L'ideal seria que algú ho fes.
Per això avui em permeto indicar algunes coses de les que
m'agradaria escriure, però no ho faré.
Tastaolletes com sóc, crec recordar
que cap a la dècada dels 80 del segle passat gent d'altres àmbits
diferents al meu habitual van muntar durant diversos anys el Balaguer
Ciutat Tropical. El nom ja va ser una troballa i poder fer diversos
anys un festival de música Salta i tropical gairebé sense ajudes,
gairebé un miracle.
Jo en vaig ser espectador normal.
Recordo amb nostalgia a la vora del riu un escenari amb un
combo
tropical i Jordi Farràs,
La Voss del Trópico, cantant
boleros clàssics i també peces amb lletra de Joan Salvat
Papassseit. Una veu profunda i un posat tràgic que es confirmaria no
gaires anys més tard amb la mort d'aquell cantant inimitable.
També
recordo el Gato Pérez i el seu grup. Quina expectació va aixecar
l'argentí-català entre els gitanos de Balaguer! Els recordo a peu
de l'escenari mirant-se els uns als altres amb gestos d'aprovació.
La Tribu i Transegre
I la
Tribu de Santi Arisa, que va començar participant al Balaguer Ciutat
Tropical i es va abonar gairebé cada any als actes de la Transegre.
Des de
fora vaig veure aquelles activitats amb una admiració gran. La
dificultat que des d'àmbits no professionals té organitzar aquells
espectacles i fer que l'escenari fos Balaguer, lluny i a trescantó
dels circuïts habituals em sembla clara. A més, l'interès per
oferir un espectacle més enllà de fer negoci em semblà indiscutible.
Segur
que hi ha fotos d'aquella època i moltes experiències que no s'han
posat negre sobre blanc i que molta gent agrairia conèixer. Vet aquí
una petició de que algú altre ens expliquí tota aquella odissea. Seria un reportatge que a mi m'agradaria fer.
