CiU, la independència, el senyor de Balaguer i Garcia Albiol

Permeteu-me que en aquest sidral independentista que vivim hi posi la meva opinió. A mi no m'interessa tant la velocitat a que es vagi si no que la direcció sigui la correcta. Ho explico amb dos exemples.

Els primers que ens hem de creure això de la independència hem de ser nosaltres. A Balaguer l'ajuntament de CiU i ERC formen part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). El seu alcalde va tenir els minuts de glòria al ser rebut l'11 de setembre al Parlament de Catalunya. Però els fogots independentistes es refreden quan en coses locals el senyor Roigé ha de fer coses concretes. Així, no sabem que hagi iniciat el procés per reclamar que el fill del rei dels espanyols deixi de ser senyor de Balaguer.

CDC sempre ha tingut un desaforat amor per la figura de Jaume d'Urgell, l'aspirant al regne català que va ser descavalcat de la seva pretensió en el Compromís de Casp. El Comtat d'Urgell, va ser suprimit i transformat pel poder castellà en senyoriu de Balaguer, que ostenta l'hereu de la corona espanyola. L'anterior alcalde de CDC no sols es va mostrar entusiasmat amb el fet que es lligués la ciutat al fill del borbó, si no que recordo que va promoure l'homenatge al príncep Felip en un acte en què Balaguer va ser gairebé ocupat per les forces de seguretat i on uns pocs, molt pocs van mostrar la seva oposició. Encara no s'ha pogut escoltar una paraula de Roigé sobre això. No estarà, fent la puta i la ramoneta?

A Badalona, l'alcalde Garcia Albiol, del Partido Popular és un exemple del nacionalisme espanyol més caspós. Governa gràcies a l'acord implícit de CiU, que podria destituir-lo fent una moció de censura d'un dia per altre. Els convergents, també a Badalona, parlen d'autodeterminació i d'elements d'Estat, però mantenen en l'alcaldia un imputat per repartir pamflets presumptament xenòfobs.

Podria seguir parlant de la Diputació de Barcelona, del Consell de l'Audiovisual, del consell d'Administració de Tv3, i tants i tants organismes en què CiU i PP apareixen units de fet, tot i que formalment se n'amaguin.

Per tant, per a ser creïble CiU hauria de demostrar que crema els vaixells i aposta de veritat per la nova situació, altrament sembla que tingui sempre al cap la idea de retornar sota les faldilles d'Espanya deixant amb el cul a l'aire aquells que van creure que això de l'Estat propi anava de veres. Tant de bo m'equivoqui, no em farà res reconèixer-ho.