Balaguer li deu un homentage a la Teresa Pàmies, almenys un carrer

Unes hores després de conèixer-se la mort de la Teresa Pàmies m'apresso a escriure aquesta entrada en el meu bloc. Sempre he estat partidari d'unir les accions a les manifestacions de bona voluntat. Vull dir que Balaguer, la ciutat on vaig nàixer li deu un homenatge a la Pàmies. I la meva proposta és que aquest homenatge sigui almenys donar el seu nom a un carrer de la ciutat.

Sé que en l'anterior legislatura municipal hi va haver una proposta de reconeixement de Balaguer a la Teresa Pàmies i que no va tirar endavant. Desconec els detalls, però em vaig criar al carrer del Torrent i sé el pa que s'hi dóna a la meva ciutat. Però anem al gra.

La Teresa Pàmies es mereix un carrer a Balaguer, perquè a la sortida del franquisme va ser una de les persones que més va contribuir a situar la població en el mapa de Catalunya. Els seus llibres sempre van tenir com a escenari de fons la capital de la Noguera. Sense Balaguer, Testament a Praga, ni Quan érem capitans, ni Crònica de la vetlla no es poden entendre.

Però, la Pàmies era, va ser sempre, una persona compromesa ideològicament. Va ser militant i dirigent del PSUC. Ho va ser en uns moments en què ser de Balaguer no era obstacle per assumir responsabilitats polítiques de primer ordre. No sé si ara això seria possible.

També cal dir que de retorn del seu exili, respecte a Balaguer l'actuació pública de la Teresa Pàmies va ser sempre discreta. Fins i tot les seves visites a la ciutat eren breus. No recordo que des de la seva posició pública influís directament o indirecta en la batalla política de la seva ciutat de naixença, però altres sobre això poden tenir més informació que jo.

Crec que Balaguer li deu un carrer a Teresa Pàmies perquè ningú que no estès encegat per perjudicis ideològics no ho entendria. Només cal recordar que a Balaguer hi ha carrers dels quals pocs ciutadans en podríem donar raó. Un exemple: Cardenal Ben-lloc, un bisbe d'Urgell que va arribar a la tiara cardenalícia, però de qui no recordo actuacions concretes en favor de Balaguer, té un carrer i no seré jo qui discuteixi aquesta distinció.

A més, Balaguer ja té carrers dedicats a persones de rellevància política democràtica que tampoc han estat discutides. Tenim carrers dedicats a Maria Aurèlia Capmany o a Frederica Montseny, que, amb tots els respectes, tenen menys a veure amb Balaguer que Teresa Pàmies.

Espero que la meva proposta tingui curta volada, que l'Ajuntament o els grups polítics que hi són presents prenguin protagonisme i en poc temps hi hagi un carrer dedicat a la millor cronista de la ciutat de la segona meitat del segle vint. Però si això no passés, hi haurà altres majories que tindran més visió política i tard o d'hora hi haurà un carrer Teresa Pàmies a Balaguer. Perquè el seu nom perdurarà potser més que el d'alguns paers.

No obstant, és possible que les fòbies ideològiques persisteixin. Llavors la vergonya ens cauria a sobre a tots nosaltres els balaguerins, perquè, tenint una oportunitat de primer ordre per honorar la memòria no sols de la Pàmies si no d'una generació que va gosar somiar amb un món diferent, més just, no ho va fer. En aquest cas Balaguer serà coneguda a més de per altres coses, per la poc edificant característica de no honorar la que sí que va ser reconeguda amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el premi Josep Plà, o tants i tants guardons literaris i cívics. Podem triar. Fem-ho.